Davant del grup de militants i simpatitzants que es va congregar allí en la vesprada del divendres 24 d'abril, el secretari general de la formació, Carles Choví va llegir un emotiu discurs i a continuació va depositar junt ab Manolo Lapuente, president del Consell Nacional, un ram als peus del monòlit.

Discurs de Carles Choví

Quan les tropes borbòniques van llançar els seus primers crits de victòria sobre els camps negats de sang als peus del castell d'Almansa, van haver de creure que al guanyar aquella batalla no sols vencien a un exercite enemic, sinó a tot un poble que lluitava per la seua llibertat.

Si els soldats que afonaren les seues botes en aquella terra des de llavors sagrada, pogueren observar-nos ara s'adonarien de quant estaven d'equivocats.

Tres segles han passat des d'aquell abril de 1707 i tres segles ha persistit l'esperit del nostre poble en lluita enfront dels que van voler doblegar-lo i assimilar-lo, i durant tot este temps Almansa i els que allí van morir han sigut símbol, record i deute contret.

Els que van cantar victòria no han esborrat el nostre ser a pesar dels seus decrets, ni ens han fet oblidar lo que som, ni han aconseguit confondre'ns al negar-nos durant tant de temps el coneixement de la nostra pròpia història, perquè com un coneixement transmés misteriosament en l'acte mateix del naixement, cada valenciana, cada valencià ha rebut imprés en els seus gens, el record del seu passat i el clam sintetitzat en una simple frase “quan el mal ve d'Almansa a tots alcança”, i mentres quede només un de nosaltres per a recordar, la nostra volguda Pàtria Valenciana continuarà existint, àmplia, lliure, eterna.

Fa dos anys, al complir-se el tercer centenari d'aquella derrota, vam cremar en este mateix lloc tres-cents decrets de Nova Planta, tres-centes vergonyes que van pretendre ser acta de defunció del nostre poble, i a l'escampar aquelles cendres sobre els camps d'Almansa vam renovar la nostra promesa generacional, la promesa de continuar sent lo que som, un poble orgullós i lliure.

Mentres faça falta continuarem acudint ací, quan abril va concloent, a retre homenatge als que van lluitar per la nostra Patira.