05/01/09
Dos anys sense la Selecció Valenciana de Futbol
Article d'opinió
Per: Secretaria d'esports
Han
passat els Nadals i novament ens trobem ab l’absència del partit de la
selecció valenciana de futbol. Ja ni se’ns ha concedit la possibilitat de
gaudir de eixe partit anual, insuficient a totes llums per als que voldríem
una major participació i rellevància per part de la selecció valenciana.
Suposa una autèntica llàstima perdre esta tradició que tant ens havia costat recuperar (no cal oblidar els històrics partits disputats per la selecció durant les dècades dels vint i els trenta del segle XX) i que ens omplia de orgull durant estes dates als que estimem la nostra terra.
Estos bons inicis no ens han de amagar, d’altra banda, una trajectòria recent del combinat futbolístic valencià marcada per més ombres que moments brillants.
La escassa promoció dels partits, la improvisació organitzativa, l’absència del President de la Generalitat a la llotja, la desgana a l’hora de buscar dates alternatives o un segon partit en una època de l’any més propícia per a presenciar futbol des de les graderies i la disminució de la qualitat dels rivals cada any que passava han determinat que el projecte de la selecció valenciana de futbol mora per inanició i es trobe en coma profund.
Als dirigents populars no els ha interessat en cap moment que la selecció valenciana es consolidara. Pensarien que eixe seria el primer pas per a que es convertira a mig termini en una ferramenta de identificació del poble valencià i tot lo que comporta això està clar que fa perillar el difícil equilibri provincial-estatal.
Al cap i a la fi han condemnat a la nostra selecció, com al nostre Estatut, al purgatori del “café para todos”. Com les seleccions de Catalunya, Euskadi o Galícia arrosseguen seguiments massius als estadis i un fort recolzament popular la millor manera de amagar estos èxits radica en barrejar-los en un marejol de partits de seleccions autonòmiques que certs mitjans de comunicació estatals se encarregaran de desprestigiar. L’objectiu serà el de presentar un embolic poc seriós de patxangues esportives envoltades en polèmica, remarcant sempre les excentricitats i el caràcter extraoficial dels esdeveniments.
El lloc que a nosaltres ens ha pertocat en tot este escenari és el que freqüentment se’ns reserva en el marc del Estat de les Autonomies. Junt a Múrcia, Extremadura o Cantàbria (ab tots els respectes a estes regions), formant un conglomerat indiferenciat de territoris que neutralitze la espenta de les seleccions de les primeres Nacionalitats Històriques.
Tal volta va ser un xicotet somni vore un Mestalla ab més de 20000 aficionats el dia del retorn de la selecció valenciana de futbol. Guanyàrem 4-1 a Lituània i l’ambient va ser prou digne si tenim en compte que les condicions a nivell de dades, climatologia i publicitat no van ser les més favorables. Després vingueren les complicacions i els entrebancs per a que el projecte no es dinamitzara, fins arribar al punt actual de desaparició.
Esperem que en un futur no molt llunyà siga possible tornar a fruir de eixe partit anual de la selecció valenciana de futbol. S’ho hem demanat als Reis d’Orient com a regal de Nadal.
Al cap i a la fi això no hauria de suposar molta preocupació per als campions d’Europa.