26/06/08

A Irlanda pot ser no, però a nosaltres, si

Article d'opinió

Per: Vicent Miquel i Diego (Uníó Democràtica del Poble Valencià)

La darrera setmana ha portat a Irlanda el triomf del "no" al tractat de Lisboa sobre la Unió Europea.
Els irlandesos, usant el seu dret, han dit que no al projecte constitucional europeu. Però eixe no és el nostre cas. Per nosaltres, des de ja fa molt de temps el "si" era una realitat inamovible. Potser foren les circumstàncies de la nostra realitat econòmica, potser per què estàvem farts de la Europa de "los Estados Nacionales" que amb les seues artificioses fronteres mutilaven trossos de pobles, l'opció europea era una realitat. La nostra producció agrícola anava a parar a mercats europeus. Les nostres segones residències de la costa ho eren per als europeus del centre d'Europa, La nostra producció industrial se'n anava cap allí.

Per a nosaltres Europa era una realitat econòmica volguda, desitjada, i a la qual anàvem inexorablement. Era a més a més, la nostra esperança. L'esperança d'acabar amb aquests absurdes estats europeus que ens han omplit el continent de guerres absurdes. sobre tot quan un poble caia a una i altra banda de les fronteras. Dos grans guerres iniciats amb l'irresolt tema de les "minories nacionals" com a senyera d'enganxament.

Per això, encara que hi havien mòbils prioritariament econòmics, l' eix Paris -Berlin,(i més cap a l'est, si cal) ens és per a nosaltres una realitat ben estimada.

Es cert que hi ha països o estadets que no estan per este treball, que pensen que a soles es poden entendre bé, que no fan mes que "fer xantatge" a l'Unió Europea. Pero eixe no és el nostre cas.. Europa és el nostre interés. Si no els agrada i no volen estar amb els que estem a favor, que se'n vajen, que ens deixen tranquils. Que no ens facen "xantatje", i que ens deixen a nosaltres apanyar-nos en la Europa que es disenya en Brusel.les i en el Tractat de Lisboa. Que es queden fora d'Europa ells, que tant critiquen el sistema, i que ens deixen en pau.

Eixa és l'única solució viable possible. No la d'una "Europa a dos velocitats". Ells a fora. I nosaltres, dins. Si un dia volen vindre, els rebrem amb els braços oberts. Pero, mentrestant, que ens deixen fer. Ja que no volen el Tractat de Lisboa, ja que no volen la constitució europea, que resten a fora.

Però que no ens rebaixen ni un cèntim de la nostra projecció. 

Publicat en Las Provincias el 25/06/08