23/10/07

Valéncia ¿Reserva de la Hispanitat?

Nota de premsa

Per: Secretaria de comunicació

El mes d'octubre del 2007 pot quedar perfectament reflectit en els annals de la història de Valéncia com la data en què el nostre poble, ab el Govern de la Generalitat al cap, va assumir finalment, portat per un descomunal complex d'inferioritat, el seu paper d'acòlit del centralisme, de bufó de la cort borbònica, de societat agenollada enfront del poderós.

No podria haver-se produït en data més propícia per als aficionats a la simbologia. Tres-cents anys després que Felipe V el primer rei Borbó, arrabassara als valencians els seus Furs, el president d'una Generalitat Valenciana, pàl·lid reflex de lo que foren les nostres institucions d'autogovern, tornava a desfer-se en submises genuflexions davant d'un altre Borbó, descendent del primer, atorgant-li l'alta distinció d'una institució que el seu antecessor va esborrar del mapa per “justo derecho de conquista”.

Mentres que enguany alguns col·lectius polítics, culturals i cívics s'han esforçat per mantindre viu el record d'allò que va suposar la perduda de la nostra independència com a poble, les institucions que en teoria haurien de representar a tots els valencians i les valencianes no sols han passat per alt esta circumstància, (¿on estan les commemoracions institucionals?) si no que han rematat la faena ofrenant noves glòries a Espanya cada volta que han tingut ocasió, ab independència de si fóra oportú o no, de si haguera o no motiu que justificara tanta insistència en recordar, refermar i promulgar l'espanyolitat de Valéncia.

La falta d'autoestima de les valencianes i els valencians, personificada en el seu grau màxim pel President Camps, ens ha portat a distingir a Juan Carlos I, no en funció de lo que este ha fet pel nostre poble (que excepte sorpresa no ha fet res en especial), si no en desgreuge per les distintes cremes de la seua imatge dutes a terme principalment a Catalunya, com si ens vérem en l'obligació de convertir-nos en "chivo expiatorio" dels pecats dels súbdits desencarrilats.

I mentres el President d'esta Generalitat abandona per un moment el seu paper d'ariet del P.P. contra Z.P. per a tallar-se les venes i demostrar que la seua sang és rojigualda, una part del nostre poble s'apresta a seguir el seu exemple, commoguts pel missatge institucional de Mariano Rajoy, nou adalil de la hispanitat que commina a demostrar el sentiment hispà en el dia de la raça.

Poques capitals d'esta Ibèria tenen el dubtós honor d'haver albergat una manifestació de les dimensions que va tindre l'organitzada el 12-O per Espanya 2000 baix el lema “En España los españoles primero”. Com si les paraules de Rajoy tingueren un especial eco en els carrers de Valéncia l'abundant simbologia nazi i els braços enlaire, es van vore acompanyats per camisetes en què podia llegir-se “orgulloso de ser español”, just lo que el líder del P.P. demanava en el seu vídeo.