11/11/07
Gonçal Vinyes, màrtir i valencianista
Article d'opinió
Per: Agustí Colomer
Reproduïm ací l'article publicat per Agustí Colomer (autor de Temps d'acció) en el periòdic LEVANTE emv en el que novament es posa de manifest la falsedat de molts dels tòpics sobre el paper de dretes i esquerres en la concepció de la nostra pàtria valenciana durant els últims anys de la II república.
En la primera plana d´El Obrero Setabense corresponent a l´11 de febrer de 1933, podem llegir: «Nostre País Valencià està d´enhorabona. Però també ho està nostra ciutat. En el gloriós acte d´afermació valencianista celebrat el dumenge últim en Sagunto es va acordar que fóra Xàtiva la continuadora d´eixe esclat falaguer d´entusiasme valencià. ¡Sagunto i Xàtiva! ¡Dos heroïnes de nostra vollguda terreta! [...] Demà no faltarà ningun xativenc que es precie de ser-ho, ni tampoc cap valencià que tinga possibilitat d´assistir.» La convocatòria a l´acte pro Estatut d´Autonomia és clara i inequívoca. La publicació, subtitulada Semanario de propaganda católico-social, apostava de valent per la recuperació de les nostres institucions d´autogovern. El seu director, Gonçal Vinyes Massip, moriria assassinat tres anys després, un 10 de desembre, en el molí de Vallés. L´11 de març del 2001, fou un dels 226 màrtirs valencians beatificats per Joan Pau II en la plaça de Sant Pere del Vaticà. Beat, màrtir i valencianista.
Gonçal Vinyes va nàixer a Xàtiva el 19 de gener de 1883. Fou ordenat prevere
en 1906 i va realitzar la seua labor pastoral en Santa Maria de Xàtiva, de
la qual fou nomenat canonge en 1933. Curiosament, en el mateix número del
setmanari en el qual ix la crida a assistir a l´acte pro Estatut s´informa
discretament del seu nomenament com a canonge. Home piadós, amant de la
cultura i sensible a la qüestió social. El seu primer llibre, Hidrografía
setabense (1914), enceta les investigacions geològiques i prehistòriques
locals. La seua tasca arqueològica és ben notable, col·laborant amb el
Servici d´Investigació Prehistòrica de la diputació en les excavacions de la
Cova Negra, les Alcusses i la cova del Parpalló. Fruit de la seua tasca
cultural, rebé el nomenament com a cronista local de Xàtiva en 1917. Fou
membre també, entre altres institucions, del Centre de Cultura Valenciana,
de Lo Rat Penat, de l´Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i soci fundador
de la Ibèrica de Ciències Naturals de Saragossa.
Gonçal Vinyes era, a més, poeta. I un poeta «excel·lent», segons Antoni
López: «U dels de factura més elegant del segle XX i posseïdor d´una gran
fonamentació intel·lectual.» Ell forma part, junt amb els preveres Francesc
Martínez Miret (assassinat també en el 36) i Eduard Genovés, de la generació
dels poetes de l´esperança: «En mossén Genovés, el pare Miret i en el
canonge Vinyes hi ha els exemples més conspicus del doble compromís de
fidelitat a la causa de l´Evangeli i del País recíprocament imbricats.»
En 1930 Vinyes fou nomenat director d´El Obrero Setabense i les planes de l´emblemàtic setmanari no deixaren de reflectir la seua sensibilitat valencianista. Les campanyes proestatut de 1933 i de 1936, la fundació del Centre Valencianista de Xàtiva o la publicació de nombrosos poemes i articles en valencià en són una bona mostra. Vinyes veu amb molta simpatia la fundació, en agost de 1933, d´Acció Nacionalista Valenciana (ANV), partit catòlic i valencianista amb el qual mantenia evidents afinitats. Quan en 1934 ANV crea el seu setmanari Acció, Gonçal Vinyes hi col·labora puntualment i reprodueix en El Obrero Setabense nombrosos articles del setmanari nacionalista: Antoni Senent, Robert Moròder, Francesc Soriano o Bernat Bono, entre altres, parlen sobre valencianisme, catolicisme social, denúncia del nazisme...
El professor de la Universitat de València Vicent Pons Alòs, prevere i
arxiver de la Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, va aportar a la comissió
històrica per a la beatificació un informe sobre la tasca cultural de
Vinyes, en el qual fa constar el seu valencianisme: «Mosén Viñes formaba
parte de un movimiento de sacerdotes valencianos, cuya erudición y humanismo
les hizo preocuparse también por la recuperación de su lengua materna [...]
Mosén Viñes comenzó a escribir poesías en valenciano en 1932, un año antes
de la firma de las Normas de Castelló, a cuyos firmantes conocerá en su
mayoría.» L´historiador Vicent Cárcel i el delegat diocesà per a les causes
dels sants, Ramon Fita, en el seu llibre Mártires valencianos del siglo XX,
fan una descripció de la biografia del canonge xativí, del seu martiri i de
la fama de santedat que se li atribuïx. Convé subratllar que en este últim
apartat expliciten que Vinyes realitzà «una gran tarea, para que la cultura
se acercara a la fe y ésta, a su vez, impregnara de sentido cristiano al
mundo de la cultura». És a dir, en la seua fama de santedat es recull allò
que el papa Joan Pau II designà amb el nom d´inculturació de la fe: és a
dir, el diàleg fecund entre l´Evangeli i les cultures autòctones (Slavorum
Apostoli). Que el beat mossén Vinyes intercedisca especialment perquè
l´Església valenciana assumisca el seu compromís amb la llengua i la cultura
valencianes, sense pors, amb la valentia amb la qual el canonge acceptà el
seu martiri.
Publicat per LEVANTE emv el 11/11/07