27/10/07
Ètica i política
Article d'opinió
Per: Carles Choví Añó
Joan
Lerma ha tornat a la ciutat, i ho ha fet traient pit, presumint d'ètica
i repartint lliçons de com han de concloure's els assumptes en quant estos
es tornen térbols.
Afirmava l'acabat de nomenar president de la gestora del PSPV-PSOE, que el seu ja ex-secretari general Ignaci Pla, quedava convertit en una espècie d'exemple mític a seguir donada la rapidesa ab la què havia dimitit en quant es va projectar la més mínima ombra de dubte sobre la seua honradesa.
No falla mai, en quant un es mor (encara que només siga políticament), no paren de ploure-li les alabances, i com en els altres soterrars, en estos, les lloes al difunt sonen sempre exagerades i pareixen eixir ab major força dels llavis dels que més criticaven el fallit en vida.
Si la memòria no ens ha abandonat, el senyor Pla no ha dimitit en un atac de responsabilitat pels resultats obtinguts en les últimes eleccions (no serà per falta de peticions dels seus propis companys), si no per l'aparició d'unes informacions que comprometen la seua integritat, omplin de sospites la seua actuació i com a poc resulten inquietants per al comú dels mortals.
Lloar un polític per una dimissió motivada perquè li han pillat (sempre presumptament) “con el carrito de los helados” i donar a esta acció la categoria que se li pretén donar, ratlla amb el cinisme més refinat. Presentar la verge vestal sacrificada i demanar a la tribu de davant que seguint l'exemple sacrifique a la seua és, simplement, d'una candidesa que mou a la tendresa.
Per descomptat que entre l'actitud de Pla i la de Fabra em quede ab la d'un Pla que no s'aferra al clau cremant del seu càrrec contra vent i marea, però entre este i els centenars de polítics a qui no se'ls pot imputar cap “cas”, em quede indiscutiblement ab estos últims.
Per cert, no se si els passarà com a mi, però de la manera en què es va destapar la notícia, la immediatesa ab què es portà el cas davant de l'executiva socialista, la rapidesa ab què Pla va prendre la decisió (tan sols comparable ab la agilitat ab què se succeïen les dades concretes sobre el seu “cas”), i l'extraordinària velocitat ab què s'ha resolt el tema en el PSOE, nomenament de cap de llista per a les generals inclòs; em produïx certa sensació de desassossec.
Quasi estic segur que, entre les moltes telefonades de condol que haurà rebut Ignaci, hi haurà hagut alguna que li haja recordat que no dimitir després de les autonòmiques li ha costat la plata i l'honra.