30/05/06

Sense el més mínim rubor

Article d'opinió

Per: Carles Choví Añó

Acabe d'escoltar per la ràdio les declaracions del molt honorable president d'esta la nostra comunitat i no isc de la meua sorpresa.

Si, és cert. Podria contestar-me algú a les reflexions que em dispose a fer que la sinceritat és un valor positiu d'estranya aparició entre els polítics. No ho pose en dubte, però quan la sinceritat es manifesta com s'ha manifestat esta vesprada per les hones hercianes un estrany eriçó em recorre la columna vertebral i els pels del bescoll se'm posen de punta induïts per un reflex heretat del nostre passat plusquamperfet.

Vènia a dir el nostre flamant president en les declaracions en què justificava la remodelació del govern que presidix (alguns ad açò li diuen crisi), que els canvis en les distintes conselleries obeïen al fet de que ens trobem a poc més poc menys un any de les eleccions i per tant havia de rendibilitzar l'acció de govern com a candidat recentment proclamat del Partit Popular.

Esta afirmació que de per si és digna del major dels rubors fon acompanyada d'una altra ficada de pota de no menor categoria, a l'afirmar Francisco Camps que prompte tènia que retre comptes davant del SEU poble i volia estar preparat.

És possible que tinga una especial sensibilitat en este assumpte i que realment l'aclaparadora sinceritat de Camps no tinga tanta importància però al meu modest entendre, el President de TOTS els valencians (mal que a uns quants ens pese) està portant a extrems ruboritzants la confusió entre partit (personal) i govern (públic) i ho fa sense donar-li major importància, sense que se li caiga la cara de vergonya, i pitjor encara ab la major naturalitat és acollida la notícia pel comú dels mortals.

Que un president de la Generalitat remodele el seu govern en funció dels interessos programàtics del seu partit és totalment legítim. Els ciutadans els han votat precisament per a què apliquen els seus criteris en matèria legislativa i executiva en compliment (es pressuposa) del programa de govern han oferit a l'electorat.

Que un president de la Generalitat remodele el seu govern en funció de l'interés general també és legítim ja que se sobreentén que el fi últim de tot partit polític és el bé comú, per la qual cosa han de buscar les millors persones per a exercir les funcions de cada conselleria ab la major eficiència.

Ara bé, que un president de la Generalitat remodele el seu govern en funció de propi interés com a candidat, que obvie el bé comú a fi de la major exaltació de la seua persona i que situe les persones en les conselleries no en funció de la seua millor valua per a exercir les funcions pròpies de cada departament si no en funció dels interessos electorals, açò no és o millor dit, no haguera de ser acceptable, ni normal, ni deixar indiferent al comú dels mortals.

I ficats en farina hem d'estar atents a l'atac de megalomania del Molt Honorable, es comença per confondre lo públic ab lo privat i s'acaba creient-se el melic del món. Per a Camps les pròximes eleccions autonòmiques pareix que no consistiran en l'exercici democràtic dels ciutadans triant els seus representants, sinó en una avaluació de la gestió del SEU govern feta pel SEU poble i al que no li parega bé serà estigmatizat com a enemic de Valéncia.

Si ja ho va dir Berlusconi, “Qui no em vote a mi és un...”